Fins que canviï el vent

Balada melancòlica i esperançadora en un món nihilista i postmodern. Lletra Camino amb les mans fredes, però no baixo el cap. La ciutat pesa a l’esquena, i encara així vaig endavant. Hi ha cartells a la pluja, i veus dins del portal, cada passa deixa empremta, cada ferida, un senyal. Si tot cau, jo em quedo, si tot calla, jo crido. No som ombra ni ruïna, som el foc compartit. Seguim, seguim, fins que canviï el vent. Seguim, seguim, amb el cor valent. Foc als carrers, vida a les mans, seguim, seguim, mai ens rendirem. He vist cares cansades, ulls oberts de tant resistir, mans petites sostenint un demà que costa de venir. Però hi ha llavors en el fang, i hi ha nom per a la por. quan ens trobem una al costat de l’altra, la derrota perd la veu. Si tot cau, jo em quedo, si tot calla, jo crido. No som ombra ni ruïna, som el foc compartit. Seguim, seguim, fins que canviï el vent. Seguim, seguim, amb el cor valent. Foc als carrers, vida a les mans, seguim, seguim, mai ens rendirem. Quan la nit es fa més llarga la meva fe no marxa. Encenc noms, encenc passos, encenc el fil que ens salva. Si em volen sola i quieta, t’he vingut a buscar, som un poble que aprèn a no deixar-se apagar. Seguim, seguim, fins que canviï el vent. Seguim, seguim, amb el cor valent. Foc als carrers, vida a les mans, seguim, seguim, mai ens rendirem. Mai ens rendirem. Mai ens rendirem.