Les Thelma i Louise de la ràdio (entrevista a l'«Inspira’t» de Ràdio Rubí)

«D'aquí a 20 anys, et despertaràs preguntant-te què hauria passat si...?» D'això i més vaig estar parlant a l'«Inspira’t» de Ràdio Rubí amb la Kuka Fernández i la Carmen Moreno: de preguntes transcendentals i canvis de vida radicals, d'inspiració i de creativitat, del poder de la imaginació, de «Quan recordis el meu nom» i de literatura en general (Com no? he, he). I parlant, parlant, vam acabar en les «200 muses» i em van acabar regalant una inspiració per escriure un relat: «a nosaltres ens diuen les Thelma i Louise de la ràdio». I com que el promès és deure, aquí teniu el text que he escrit: Kuka, Carmen, espero que us agradi! #QuanRecordis #VullEscriure #200muses LES THELMA I LOUISE DE LA RÀDIO Li havien dit que la inspiració ja no existia, que era cosa del passat. Que el modern era no trencar-s’hi les banyes i deixar que tot ho fessin les intel·ligències artificials: perdre la vida a Rodalies; acotar les ordres sense aixecar el cap; deixar-se anestesiar per les xarxes socials. En la seva ment es veia reconvertida en una d’aquelles mestresses de casa de mitjans del segle passat: a qui deien que qualsevol mal eren «nervis»; que «què més volia, si tenia un marit que li portava un sou a casa sense haver de moure un dit?»; a qui ningú no valorava que es passés del matí al vespre netejant, fregant, cuinant, cosint, sargint, anant a comprar, regant les plantes i cuidant la canalla, els pares, els sogres i el gos sense protestar. Potser sí, potser «ells» tenien raó i era ella qui pecava d’innocent, però cada dimarts a la tarda, quan sintonitzava l’«Inspira’t» de Ràdio Rubí i les veus plenes de força de la Kuka i la Carmen assaltaven les ones, alguna cosa es removia en el seu interior. Rialles que dringaven com cascavells. Frases esmolades que pintaven un horitzó de mil colors. Energia desbocada: les Thelma i Louise de la ràdio. Setmana rere setmana, l’interrogant es feia més gran: «I si...?» I si era plausible sortir del camí establert, accelerar a fons i demostrar-se a si mateixa i al món que una altra forma de viure era possible? Hi havia el risc d’acabar estimbada al fons d’un barranc. Però també la quimera d’aixecar el vol i renéixer convertida en una llegenda que ressonés en l’eco de l’eternitat. Qui no donaria la vida per ser immortal? Qui li impedia ser lliure?