Dani Flaco - Entre la nit i l'aurora

Soc un adicte a la hora en que lluna i sol disputen entre la nit i laurora i encara hi ha prostitutes i els petons es consumèixen, com el gel a les begudes, en boques que no conèixen, é s a dir, desconegudes. I no hi ha escombreries i tanquen les discoteques i satasca la Gran Vía i tornen a obrir les fleques i sapaguen les faroles i aleshores aprofito la foscor i que estem a soles per dir-te que et necesito. I la mare matinada creua vides que sinsulten, unes ben aprofitades mentre que les altres dubten mentre que les altres dubten. Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se, malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se. Desperta ladolescència amb la pol·lució nocturna. Brota la concupiscència i dels cors salten espurnes. Els bars pujen les persianes i engeguen les cafeteres i els homes que tenen gana de passió van al Riviera. I la mare matinada creua vides que sinsulten, unes ben aprofitades mentre que les altres dubten mentre que les altres dubten. Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se, malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se.