Condemnats a resistir. Nafra

Temps passat no és temps perdut. Rendir-se no és una opció. Ja és massa tard. No hi ha marxa enrere. Cansats? Molt...... Enfonsats? Ni de conya! Aquí seguim, decidits a seguir aixecant-nos l'un a l'altre quan defallim. Cuidem-nos. Només ens tenim a nosaltres. molta gent, poques persones dia que passa dia que es perd en la memòria surto a guanyar, tinc la pilota i un altre any abonat a la derrota però me'n recordo d'aquella nit que em bull ben dins del pit com si fos ahir això no acaba aquí viu profund en mi massa tard ja per cedir això no acaba aquí viu profund en mi condemnats a resistir (dins meu) soroll de finestres trencades batega el cor, fon la gebre de matinada si no és pels meus que em donen corda ja fa molt temps que hagués llençat la tovallola però me'n recordo d'aquell matí que ens va semblar tant clar que tot tenia sentit això no acaba aquí viu profund en mi massa tard ja per cedir això no acaba aquí viu profund en mi condemnats a resistir Mai no podrà morir mentre seguim aquí trobem-li algun sentit a haver arribat fins aquí per tu, per mi pel gust de resistir això no acaba aquí viu profund en mi massa tard ja per cedir això no acaba aquí viu profund en mi condemnats a resistir