Cuinant la Història 5. "Arròs al forn d'estiu"

Tipus de plat: Plat únic, calent Temps de preparació: 40 minuts Dificultat: Fàcil Ingredients per a 4 persones. En cas de diverses elaboracions poseu-ho com a l’exemple 300 grams d’arròs (mesurar-ho en un got o pitxer per a utilitzar el recipient per a mesurar el caldo més tard) 50 grams de tavella 50 grams de garrofó 50 grams de bajoca 2 creïlles (de mida mitjana) 2 tomaques 1 cabeça d’alls 100 mL d’oli Sal Pebre roig Colorant Estris de cuina: Cassola de test o de fang Cassola per a bullir els fesols Procés d’elaboració: Posar els fesols a bullir amb un poquet de sal i un poc de colorant. Mentrestant, encendre el forn a 150 º C. Mentre es fan els fesols i es calfa el forn, posar oli en una paella. Es fa un tall a la redona sense partir del tot la cabeça d’alls. Quan l’oli estiga calent, es posa la cabeça d’alls a la paella. Tallar les creïlles a làmines (ni massa grosses, ni massa fines) i posar-les a la paella després de l’all. Sofregir les creïlles, moguent-les per a que no es cremen fins que estiguen dorades. Abocar l’arròs a la cassola de test i tirar-li al damunt una cullera de mida de cafè de pebre roig. Quan estiguen les creïlles fetes, abocar el sofregit (l’oli, les creïlles i l’all) a la cassola. Repartir bé el sofregit per a que els grans d’arròs estiguen tots coberts d’oli (important!). Amb una espàtula, abocar els fesols a la cassola, sense el caldo. Després, abocar el caldo a la cassola i moure-ho tot. La quantitat de líquid serà el doble de la mesura d’arròs que hagem posat, és a dir, cal omplir el got o pitxer amb el qual hem mesurat l’arròs dues vegades amb el caldo i abocar-ho a la cassola. Partir les dues tomaques en dos, per la meitat. Com a toc final, posar la cabeça d’alls al mig de la cassola i, al voltant, les tomaques. Pujar la temperatura del forn a 200 º C i posar la cassola durant uns 30 minuts. Es pot anar comprovant que va eixugant-se la cassola i que s’evapora el caldo per deixar lloc a l’arròs sec. … I què més? Era un dinar molt característic de l’estiu, pels ingredients que es gastaven, principalment les tomaques i els fesols, pròpies d’aquella època. Era un dinar eixut, no tenia caldo, no donava calor, així que era més adient per als calorosos estius del poble! Quan es servia l’arròs, era molt apropiat acompanyar-lo d’un bon plat de pimentó o tomaca en salmorra. Hi havia cases que posaven la cassola al mig i menjaven tots de la cassola directament, com si fos paella. Abans, a mitjan del segle passat, ninguna casa disponia de forn propi. Per tant, s’havia d’anar als forns públics per a que l’arròs es cuinara. Això volia dir que s’havia de caminar una estona considerable des de casa fins al forn. La cassola pesava molt, el caldo estava calent i era molt fàcil cremar-se les mans en el trajecte. Era una feina de consideració! A més, de vegades, si no s’indicava bé, podia haver confusions amb les cassoles i s’acabava dinant un arròs que no era el que s’havia cuinat, sinó el del veïnat!