ULTRA PIRINEU 102K // 9è classificat

RESUM DE LA CURSA: Diuen que a la 3a va la vençuda, i aquesta era la meva 3a Ultra Pirineu. Així que suposo que sí, ben vençuda. Perquè, amics, va tocar patir i patir i patir, com mai abans havia patit. Ben bé més de 8 hores de vèncer rampes, fantasmes, i dimonis que em van estar a punt de convèncer de plegar. Quin mal de cames més bestial! Però vaig saber patir, i molt. I aquest és el gran aprenentatge que m’enduc. Perquè el més fàcil hagués sigut deixar-ho. Però em vaig omplir de coratge i determinació, i vaig anar fent. Endavant, endavant. I enmig de “Vinga Aniol, va!!” i “hòstia quina rampa”, vaig acabar devorant els 100k, sí, sí, 100km i no sé quants metres de desnivell. 12 hores. No va ser el millor temps al que aspirava, però n’estic molt orgullós. No cada dia s’entra 9è a l’Ultra Pirineu.