El vincle especial de Pasolini amb Barcelona | Va passar aquí

Lluny de limitar-se a visites de caràcter turístic, les estades de Pier Paolo Pasolini a Barcelona van deixar una empremta profunda en la seva producció literària i dramàtica, especialment a través de l’impacte visual i social que li van causar espais com el cementiri de Montjuïc i els nuclis de barraques que s’estenien als seus peus. Nascut a Bologna l’any 1922 i assassinat a Òstia l’any 1975 en circumstàncies que mai no s’han acabat d’aclarir, Pier Paolo Pasolini va convertir la seva trajectòria en un espai de combat crític contra totes les manifestacions de dominació política. Per canalitzar les seves inquietuds socials i polítiques, l’autor va anar alternant de manera expressiva la poesia, el cinema, el teatre i l’assaig periodístic. En aquest periple intel·lectual, Barcelona va esdevenir un escenari recurrent d’afinitats electives i de resistència cultural. La recerca d’un Crist humà i una conferència clandestina El primer contacte directe del Pier Paolo Pasolini amb Barcelona va tenir lloc l’any 1964. El motiu del viatge va ser la contractació del protagonista per a la seva pel·lícula L’evangeli segons sant Mateu, un projecte cinematogràfic que acabaria rebent fins i tot l’elogi del diari oficial de Vaticà. El director havia decidit atorgar el paper principal a l’Enrique Irazoqui, un jove estudiant i militant antifranquista català. Com que l’Enrique Irazoqui era menor d’edat en aquell moment segons la legislació vigent, el Pier Paolo Pasolini es va desplaçar personalment a Barcelona per entrevistar-se amb els seus pares i obtenir la seva autorització. L’any següent, el 1965, un col·lectiu d’estudiants va organitzar una conferència a la ciutat perquè l’autor reflexionés públicament sobre el seu paper com a escriptor i creador marxista. No obstant això, el Rectorat de Universitat de Barcelona i les autoritats policials de la dictadura van prohibir l’acte a última hora. Davant la censura, la trobada es va traslladar a la clandestinitat: la conferència es va celebrar a la sala de dissecció de cadàvers de Hospital Clínic, davant una audiència compromesa. La mirada des de Montjuïc i la gènesi de Calderón La visita que va tenir un impacte més directe en la dramatúrgia pasoliniana va ocórrer l’any 1967. Durant aquella estada, el cineasta va demanar als seus amics, els escriptors José Agustín Goytisolo i Salvador Clotas, que l’acompanyessin a recórrer el cementiri de Montjuïc. Des de les altures del recinte funerari, la panoràmica sobre el mar i el contrast amb el veïnat de barraques de Can Tunis van colpir profundament la sensibilitat de l’autor italià, sempre atent a les condicions materials i a la dignitat del subproletariat. Aquell xoc visual i sociològic va ser el detonant d’alguns dels seus poemes i, de manera destacada, de la seva tragèdia teatral Calderón. L’última trobada frustrada amb Salvador Dalí La darrera estada de Pier Paolo Pasolini a Barcelona es va registrar l’any 1975, només uns mesos abans de la seva tràgica mort violenta. En aquesta ocasió, el motiu va ser la recerca d’una col·laboració artística per a qual seria la seva obra pòstuma i més controvertida, Salò o le 120 giornate di Sodoma. El realitzador tenia la intenció de demanar al pintor Salvador Dalí que dissenyés el cartell promocional del film. L’operació, però, no va arribar a bon port a causa de les exigències econòmiques de Dalí, que va sol·licitar 100.000 dòlars pels seus serveis, una xifra inassumible per a la producció que va obligar el director italià a declinar la proposta. Subscriu-te al canal de Youtube de betevé:    / betevé   Segueix betevé a: Instagram:   / betevecat   TikTok:   / btvnoticies   X:   / beteve   Facebook:   / betevecat   Web: https://www.beteve.cat