La Fulla - Poemes de ràbia i amor (amb Sociología Animal i Victòria Sanchis)

El ball de l'especulació urbanística i la utopia d'una vivenda digna. El capitalisme i els seus canvis de ritme constants, frenètics i asincopats que desestabilitzen el teu pla vital. Passar de tindre una llar per a viure, a viure per poder pagar una llar. Poemes de ràbia i amor és el tercer avançament del proper treball de La Fulla, Ment en Guerra. Enregistrament, producció i mescla: Antoni Laguna Màster: CatMastering Distribució digital: Gazpatxo FestCultura Management: A Contratemps Música i Cultura Lletra: Mira com fan les llums a les cases ballen amb l'especulació, quin negoci d'or. Qui paga un sostre si s'ha fet capritx? Han reescrit el destí. Es lloga l’horitzó on els somnis van a morir. Sent una cançó que em recorda que no ens pertanyen ni murs ni records. Sent una cançó que em pregunta com és la normalitat. Cada volta que t’ofegues a fi de mes, Cada volta que estalvies, ho pagues més. Cada cara desnonada que traga i prega al cel quan l’estat li talla l’arnés. Cap vida mira lliure d’opinió, cap lloguer queda lliure de submissió, capitalisme: renda i explotació. (capitalisme: renda i explotació) Estimar la terra com es cuiden els amics compartir, viure la vida sense permís. El barri és viu com el caliu del niu d'una perdiu, l'estiu arribarà quan es reparteixi el pastís. Mare, que no hem de marxar encara, la plaça emana riuades de cares alienades. Amb la mirada calmada aguanto l'espasa afilada preparada per fer rajar sang a cabassades. Creixement verd, hipocresia del poder anirem al clot, fort, si no decreixem. Atracar un expat o matar l'ex-president? somnis humits que em mantenen ben despert i es que no sé on tinc el límit, en serio he mirat de contenir-me però ja no sé com fer-m'ho ni yoga ni meditació, segueixo amb ganes d'agafar un Kalashnikov Vinc d’una terra que em va ensenyar a estimar-la, com a una mare capritxosa i insana. Jo vull contar-me les canes on em vas criar (eo eo o) Mare que jo vull mantindre viva la nostra llar, i no em deixes, no per això estic plena de poemes de ràbia i amor, per això estic plena de poemes de ràbia i amor. Sols per tu senc al pit tot l’amor que m’ha ferit, sols per tu em quede ací amb tot l’amor que puc oferir. Senc al pit una cançó senc al pit una cançó senc al pit una cançó, són poemes de ràbia i amor