INTRODUCCIÓ FESTA DE LA FIL·LOXERA 2026 | EL SOMNI

El 2026, la Festa de la Fil·loxera ha celebrat el seu 45è aniversari amb una introducció molt especial: EL SOMNI. Una història creada per emocionar, recordar d’on venim i mirar cap a tot allò que encara ens queda per viure. Un viatge protagonitzat per la música, les emocions i, sobretot, les persones que fan possible que la nostra Festa continuï ben viva any rere any. Perquè, després de 45 anys, la Fil·loxera és molt més que una festa. És cultura, identitat, sentiment i orgull de poble. És una història que va començar el 1981 i que, generació rere generació, hem continuat escrivint entre tots. Aquesta introducció va ser el tret de sortida d’una nit molt especial, compartida amb tots els voluntaris i voluntàries que donen vida a la Festa i retransmesa en directe per televisió per arribar a tot Catalunya. Però, darrere de cada imatge, cada gest i cada moment, hi havia un significat. Cada escena formava part d’un relat que volia transmetre què representa la Fil·loxera, què ens uneix i quin és el somni que, entre tots, continuem fent realitat. EL SOMNI, ESCENA A ESCENA Tot comença a la plaça de l’Església, on la Jare i la Naia, les dues petites protagonistes d’aquesta història, juguen innocentment amb una Fil·loxera. Però la seva mare, l’Ane, els recorda que ja és tard i que ha arribat l’hora d’anar a dormir. La plaça s’apaga a poc a poc i, mentre les dues nenes cauen en un son profund, s’obre la porta a un món on tot és possible. Un somni que comença en blanc, sense referències ni records de la Festa. Un món encara per descobrir, on tot està a punt de prendre forma. Enmig d’aquest somni serè, ple de pau i tranquil·litat, apareix l’Ariadna Clapès, deessa de la Terra i protectora de les vinyes. Amb el seu cant ple de força i vitalitat, omple l’escenari de llum i ens desperta l’alegria al cor, com si la mateixa Terra tornés a bategar. És aquí on el somni comença a transformar-se. Allò que fins ara era un món abstracte es converteix, per primera vegada, en una representació de la Festa de la Fil·loxera. Com cada any a la nostra Festa, els pagesos apareixen a la plaça despreocupats, contents i aliens a la desgràcia que està a punt d’arribar. Ballen un vals, tranquils, sense imaginar que la seva pau té els minuts comptats. Però, de sobte, la música s’intensifica, les llums es tornen més agressives i alguna cosa canvia. Els pagesos, espantats, es reagrupen al voltant del llit per protegir la Jare i la Naia. La Fil·loxera ja és aquí. El foc, la força i la destrucció prenen la plaça a través d’un grup de teatre de foc que converteix el somni en un malson. Al ritme dels tradicionals timbals de la Festa, la Fil·loxera desplega tota la seva força. Però l’Ariadna, protectora de la Terra i de les vinyes, no està disposada a rendir-se. Davant la devastació, torna a aparèixer per enfrontar-se a la bèstia i defensar allò que estima. També lluita per protegir les dues nenes, que continuen immerses en aquest somni cada vegada més fosc. És la lluita entre la vida i la destrucció, entre l’esperança i la por. L’Ariadna aconsegueix fer fora la Fil·loxera, però la victòria arriba massa tard. El mal ja està fet. De mica en mica, apareixen a la plaça les noies vestides de ceps. Desorientades, ferides i devastades per l’atac, vaguen sense rumb fins que les forces les abandonen i cauen a terra, completament mortes. La vinya ha estat destruïda. Tot sembla perdut i el silenci d’aquesta derrota ho envaeix tot. Quan sembla que ja no hi ha cap sortida, arriben els Set Savis. Ho fan d’una manera inesperada: set barrets senyorials apareixen a escena i, d’ells, cauen unes teles amb els colors de les americanes dels Set Savis originals. Un homenatge visual a aquestes figures que formen part de la història i de la identitat de la nostra Festa. A través de la música i del ball, aquests barrets ens conviden a emprendre un viatge pel món fins a revelar allò que pot canviar el destí d’aquest somni. Els Set Savis lliuren un fanalet a l’Ariadna. Una llum que representa la solució per combatre la plaga de la Fil·loxera i recuperar l’esperança per a la Terra i les vinyes. Quan tot semblava perdut, apareix una oportunitat per tornar a començar. El somni arriba al seu desenllaç amb l’energia de tots els voluntaris i voluntàries de la Fil·loxera Juvenil, que omplen la plaça onejant les seves banderes. Les banderes s’alcen com a símbol de victòria, d’orgull i de celebració col·lectiva. I, sota un gran castell de focs artificials, l’escenari esclata en una festa que ens recorda allò que ens uneix. Perquè la història de la Fil·loxera no és només la història d’una plaga i de la seva derrota. És també la història d’un poble que ha convertit el seu passat en cultura, la seva cultura en identitat i la seva identitat en una festa que, després de 45 anys, continua més viva que mai.