El Noi de les Flors - L'ASTRONAUTA (acústic)

Una cançó que vaig composar i escriure inspirat en la classe dels i les Astronautes... espero que us agradi! Lletra: ELS CAMINS QUE HE PASSEJAT NO ES PODEN VEURE NI MIRAR ELS ESTELS SÓN ELS FANALS D'UN CARRER QUE MAI NO PARA DE BRILLAR ÉS L'ESPAI, PER ON VAIG VOLANT... SÓC UNA ASTRONAUTA! ASTRONAUTA! ESCAFANDRA, CASC I GUANTS PER NO GELAR-ME LES MANS A L'ESPAI, PER ON VAIG VOLANT... ELS COMETES VOLEN LLUNY VORA ELS ANELLS DE SATURN EL SOL ÉS CALENT I GROS IL·LUMINA MOLTS PLANETES DE COLORS ÉS L'ESPAI, PER ON VAIG VOLANT... SÓC UNA ASTRONAUTA! ASTRONAUTA! ESCAFANDRA, CASC I GUANTS PER NO GELAR-ME LES MANS A L'ESPAI, PER ON VAIG VOLANT... Expressió corporal (mentre cantem): Ens movem a "càmera lenta", com si fossim astronautes a la Lluna, cadascú al seu espai; fins que arriba la tornada, on ens reunim a l'Estació Espacial, al centre, i ballem tots i totes juntes a velocitat normal. Tonalitat: Sol major (original: Fa major) Acords (Fa major, celleta al 2): Estrofa: FA - re - la / SIb - DO - FA / FA - re - la / SIb - DO - FA-LA-re / SIb - DO Tornada: FA-la-re-SIb / FA-la-re-SIb-DO / SIb - C - FA-LA-re / SIb - sib