Перейти к содержимому

Maials Medieval (Segrià)

Ricard Monclús Guitart (Tecnoiubilo)

0:00 / 0:00

Maials Medieval (Segrià)

1 089 просмотров · 3 недели назад
Ricard Monclús Guitart (Tecnoiubilo)
599 подписчиков
1 089 просмотров · 3 недели назад
(Cat) Maials medieval: de frontera islàmica a vila fortificada. L’origen de Maials és anterior a la conquesta cristiana. L’assentament tenia origen andalusí i es trobava en una zona estratègica, situat damunt d’un turó i en una cruïlla de camins. Després de la conquesta cristiana de la zona, iniciada al segle XII, va començar un procés de repoblació que acabaria transformant completament el nucli. L’any 1149, després de la conquesta de Lleida, Maials va passar a mans cristianes. Cap al 1160, el territori va ser cedit a Gaufred, bisbe de Tortosa, que va iniciar el procés de colonització. Tanmateix, la repoblació efectiva no es consolidaria fins unes dècades més tard, durant el regnat de Jaume I i sota l’actuació d’Arnau de Cervera. Va ser aleshores quan va començar a prendre forma la Vila Closa, el nucli medieval original de Maials. La Vila Closa es va organitzar al voltant d’un castell o torre fortificada, situat a la part més elevada del turó. Al voltant d’aquesta fortificació es va construir un petit recinte emmurallat on es concentrava la població. No era només un conjunt de cases: era una autèntica petita comunitat medieval. Dins del recinte hi havia església, rectoria, habitatges, cellers, sitges, forns i cisternes, elements que mostren que el nucli estava preparat per desenvolupar bona part de la vida quotidiana dins de les seves pròpies muralles. Durant el segle XIV, Maials va experimentar una expansió important. La població havia començat a créixer fora del primer recinte i va ser necessari ampliar les defenses. Al centre del recinte antic es va construir, a més, un palau residencial, adossat a l’antic castell. Al mateix temps, es va aixecar una segona muralla, que incorporava els habitatges que havien anat apareixent extramurs. Aquest creixement permet imaginar una evolució molt característica de moltes poblacions medievals catalanes: primer, una petita fortificació de frontera; després, una vila concentrada al voltant del castell; i finalment, una població que desborda el recinte inicial i necessita ampliar les seves muralles. El segle XV va ser especialment conflictiu a Catalunya. Durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), la Generalitat va ordenar reforçar les defenses de Maials. Algunes de les estructures defensives que avui encara es conserven podrien correspondre a aquestes obres de fortificació. (Cast) Maials medieval: de frontera islámica a villa fortificada El origen de Maials es anterior a la conquista cristiana. El asentamiento tenía origen andalusí y se encontraba en una zona estratégica, situada sobre un cerro y en una encrucijada de caminos. Tras la conquista cristiana de la zona, iniciada en el siglo XII, comenzó un proceso de repoblación que acabaría transformando completamente el núcleo. En 1149, después de la conquista de Lleida, Maials pasó a manos cristianas. Hacia 1160, el territorio fue cedido a Gaufred, obispo de Tortosa, que inició el proceso de colonización. Sin embargo, la repoblación efectiva no se consolidaría hasta algunas décadas después, durante el reinado de Jaime I y bajo la actuación de Arnau de Cervera. Fue entonces cuando empezó a tomar forma la Vila Closa, el núcleo medieval original de Maials. La Vila Closa se organizó alrededor de un castillo o torre fortificada situado en la parte más elevada del cerro. Alrededor de esta fortificación se construyó un pequeño recinto amurallado donde se concentraba la población. No era solamente un conjunto de casas: era una auténtica pequeña comunidad medieval. Dentro del recinto había iglesia, rectoría, viviendas, bodegas, silos, hornos y cisternas, elementos que muestran que el núcleo estaba preparado para desarrollar buena parte de la vida cotidiana dentro de sus propias murallas. Durante el siglo XIV, Maials experimentó una expansión importante. La población había empezado a crecer fuera del primer recinto y fue necesario ampliar las defensas. En el centro del recinto antiguo se construyó además un palacio residencial, adosado al antiguo castillo. Al mismo tiempo se levantó una segunda muralla, que incorporaba las viviendas que habían ido apareciendo extramuros. Este crecimiento permite imaginar una evolución muy característica de muchas poblaciones medievales catalanas: primero, una pequeña fortificación de frontera; después, una villa concentrada alrededor del castillo; y finalmente, una población que desborda el recinto inicial y necesita ampliar sus murallas. El siglo XV fue especialmente conflictivo en Cataluña. Durante la Guerra Civil Catalana (1462-1472), la Generalitat ordenó reforzar las defensas de Maials. Algunas de las estructuras defensivas que hoy se conservan podrían corresponder a estas obras de fortificación.