Miquel Batllori, l’historiador i jesuïta atípic | Va passar aquí

L’1 d’octubre del 1909, al número 2 de la plaça de Catalunya, va néixer Miquel Batllori en el si d’una família burgesa barcelonina dedicada a la indústria tèxtil. Aquell edifici de finals del segle XIX se situava en un Eixample encara en ple procés de construcció, i a la mateixa escala hi vivia un veí singular: Santiago Rusiñol, pintor i escriptor del qual la família conservava diverses anècdotes pintoresques. Posteriorment, la família es va traslladar a Roger de Llúria i més tard es va establir a Putxet, en una torre situada al carrer de Saragossa on s’exhibia la notable pinacoteca d’art antic que posseïen. Aquest entorn domèstic va exercir una influència decisiva en la seva sensibilitat intel·lectual. Malgrat les llargues etapes posteriors a Palma i Roma, Barcelona va romandre sempre com el seu punt d’ancoratge vital i formatiu. La formació acadèmica a la Universitat de Barcelona Entre 1925 i 1928, Miquel Batllori va cursar simultàniament dues llicenciatures a la Universitat de Barcelona: Filosofia i Lletres i Dret. Tres docents van marcar de manera decisiva la seva vocació: Bosch i Gimpera en la disciplina d’història antiga, Antonio de la Torre en història moderna i Jordi Rubió i Balaguer en literatura. Durant aquesta etapa universitària va descobrir l’obra del Baltasar Gracián i es va endinsar en la literatura catalana contemporània del moment, amb una predilecció especial per a Josep Carner, Guerau de Liost i Josep Maria López-Picó, veus que va continuar reivindicant al llarg de la seva vida. La vocació religiosa i el periple italià L’any 1928, un cop completades ambdues carreres a la Universitat de Barcelona, Miquel Batllori va prendre una decisió inesperada per al seu entorn d’estudiants: va ingressar al noviciat de Gandia per formar part de la Companyia de Jesús. La seva etapa de formació a la península Ibèrica, tanmateix, es va veure interrompuda l’any 1932, quan el govern de la Segona República va decretar la dissolució de l’ordre jesuïta. Davant d’aquest escenari, es va veure obligat a traslladar-se a Itàlia, on es va llicenciar en filosofia. A partir del 1947 i durant diverses dècades, Miquel Batllori va establir la seva residència a Roma, on va exercir la docència com a professor de la prestigiosa Universitat Gregoriana i va assumir la direcció de l’Arxiu dels Jesuïtes. Una vasta obra centrada en la història de la cultura L’activitat investigadora de Miquel Batllori va destacar per la seva amplitud cronològica i temàtica, i va abordar assumptes que anaven des de l’edat mitjana fins al segle XX. La seva tasca documental i crítica el va convertir en un dels grans savis i especialistes europeus en matèria d’història moderna i humanisme, amb una capacitat extraordinària per rescatar fonts documentals primàries i analitzar el pensament de diverses generacions de religiosos, escriptors i filòsofs. El retorn a Catalunya i el comiat institucional L’any 1997, Miquel Batllori va prendre la determinació de cloure la seva etapa romana per instal·lar-se definitivament a Catalunya, a la residència que els jesuïtes tenen al carrer de Casp, a Barcelona. Posteriorment, a causa de la fragilitat de la seva salut, va ser traslladat a la infermeria de la comunitat a Sant Cugat, on va morir l’any 2003. Poc abans de la seva mort, l’any 2002, 11 universitats catalanes van acordar conjuntament la concessió del títol de doctor honoris causa en una sessió acadèmica solemne celebrada a la basílica de Santa Maria del Mar. Durant l’acte, el pare Batllori va expressar que entenia aquell homenatge unànime com un funeral en vida i va afegir que moriria abans d’un any; un pronòstic que va anticipar el final de la vida d’un dels investigadors més rellevants de la historiografia catalana contemporània. Subscriu-te al canal de Youtube de betevé:    / betevé   Segueix betevé a: Instagram:   / betevecat   TikTok:   / btvnoticies   X:   / beteve   Facebook:   / betevecat   Web: https://www.beteve.cat