Josep Comas i Solà, l'astrònom de Vil·la Urània | Va passar aquí
betevé
0:00 / 0:00
Josep Comas i Solà, l'astrònom de Vil·la Urània | Va passar aquí
623 просмотра · 1 месяц назад
betevé
46,8 тыс. подписчиков
623 просмотра · 1 месяц назад
Situada al carrer Saragossa número 29, a tocar de la Via Augusta i la plaça Molina de Barcelona, s'alça la casa de Vil·la Urània, un edifici d'estil neoclàssic que amaga una de les històries científiques i veïnals més fascinants del segle XX a la ciutat. Aquest espai no només destaca per la seva arquitectura representativa d'una època, sinó per haver estat la residència i l'observatori privat d'un dels astrònoms més cèlebres de la història de Catalunya: Josep Comas i Solà.
Un nen prodigi apassionat pel cel
Nascut al si d'una família de la burgesia rural de Tarragona, Comas i Solà va mostrar des de ben jove una gran inquietud per l'astronomia. A la edat de 15 anys, durant una observació al camp a les terres familiars, va presenciar la caiguda d'un meteorit. Amb els coneixements de què disposava en aquell moment, el jove va redactar un estudi detallat sobre el fenomen astronòmic en un francès impecable i el va enviar a L'Astronomie, la revista especialitzada més prestigiosa d'Europa sota la direcció del reconegut Camille Flammarion.
El gest va tenir una repercussió inesperada: Flammarion no només va publicar el treball del jove català, sinó que li va enviar una carta personal per animar-lo a continuar endavant amb la seva vocació científica. Anys a terme, amb 18 anys, Comas i Solà es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis de físicomatemàtiques, aconseguint les millors qualificacions de la seva promoció.
Una trajectòria de reconeixement internacional i divulgació
Gràcies a la seva brillant expedient acadèmic, Rafael Patxot el va nomenar director del recentment construït Observatori Català a Sant Feliu de Guíxols, on va començar a collir descobriments d'abast internacional des de la seva primera setmana en actiu. Més endavant, atret pel seu renom creixent, el senyor Fabra el va fitxar per dirigir l'Observatori Fabra a Barcelona.
Instal·lat de nou a la casa familiar del carrer Saragossa, l'astrònom va habilitar el terrat per posar-hi el seu telescopi personal. Des d'allà compaginava la recerca científica amb la divulgació cultural, organitzant trobades nocturnes amb amics i aprovant l'astronomia al gran públic. El seu paper divulgatiu a la ciutat va arribar a ser tan popular que molts ciutadans el consideraven més famós que el propi alcalde.
Durant els anys de la Segona República, va defensar fermament una educació ciutadana basada en la ciència i allunyada de la superstició.
El significat darrere del nom de Vil·la Urània
El nom actual de l'edifici, Vil·la Urània, respon a una doble motivació profundament lligada a la trajectòria del científic. D'una banda, fa referència a Urània, la musa grega de l'astronomia. De l'altra, ret homenatge a Urania, la novel·la de ciència-ficció escrita per Camille Flammarion que havia inspirat el jove Comas i Solà durant la seva infantesa a Tarragona.
Després de dècades en què diferents administracions van intentar oblidar la seva figura, l'espai i el record de l'astrònom s'han recuperat gràcies a la perseverança de veïns, familiars, científics i entitats del barri del Ferro, garantint que la memòria d'un dels grans pioners de la ciència catalana continuï viva.
Subscriu-te al canal de Youtube de betevé: / betevé
Segueix betevé a:
Instagram: / betevecat
TikTok: / btvnoticies
X: / beteve
Facebook: / betevecat
Web: https://www.beteve.cat