La polèmica darrera de la 'Dona i ocell' | Va passar aquí

Ubicada al parc que antany va acollir l’antic escorxador de Barcelona, la plaça Joan Miró acull una de les peces escultòriques més emblemàtiques, singulars i alhora debatudes de la capital catalana: l’escultura monumental “Dona i ocell“. Amb una alçada de 22 metres i una estètica que no deixa a ningú indiferent, aquesta obra es manté com un testimoni viu del darrer període creatiu de l’artista barceloní. Un encàrrec municipal i una construcció monumental L’origen de la peça es remunta a l’any 1980, quan l’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Joan Miró una gran escultura per a aquest espai públic. L’estructura, culminada finalment l’any 1982 i inaugurada a l’abril de 1983, es presenta com un gran tòtem buit fet de formigó d’una textura abrupta i no polida, la qual cosa aporta un fort element lligat a la terra que contrasta amb la brillantor de la seva superfície. L’element més distintiu de l’obra radica en les seves decoracions plàstiques elaborades amb ceràmica vidriada, que imiten la tècnica tradicional del trencadís. Per a aconseguir aquests perfils tan aleatoris i característics, Joan Miró va idear inicialment una maqueta en guix i va emprar papers de colors retallats. En aquest procés de creació ceràmica, l’artista va col·laborar estretament amb Joan Gardi Artigas, fill de Josep Llorenç Artigas. Les peces de ceràmica es tallaven en un forn a Gallifa i es transportaven en el maleter d’un cotxe fins a Barcelona. Subscriu-te al canal de Youtube de betevé:    / betevé   Segueix betevé a: Instagram:   / betevecat   TikTok:   / btvnoticies   X:   / beteve   Facebook:   / betevecat   Web: https://www.beteve.cat