Lola, la tavernera (havanera; C. Casanovas - J. Bastons) amb la Maite

LOLA, LA TAVERNERA (lletra: Carles Casanovas; música: Josep Bastons) Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taverna el vent i la pluja van malmenant dies de tardor, mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll, alt, roda-soques, perdonavides i adulador. Corre, Lola, posa'm un got de vi, i et cantaré una cançó. I mentre li canta una havanera amb la guitarra, ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla i, mirant coqueta, pica l'ullet al noi de Calella, gronxolant el cos, marcant el compàs d'aquella havanera. EI teu cos m'encén, el teu cos em pot, mulateta bella. Jo t'estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva. I la bella Lola, llença el davantal, mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant. I, com cada vespre, la tavernera encisadora espera el galant que, com cada nit, l'ha d'enamorar. Amb la guitarra i un got de vi cantarà alegre tota la nit cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí. Corre, Lola, posa'm un got de vi, i et canto tota la nit.